Salvador Espriu

Salvador Espriu

Salvador Esrpiu va néixer a Santa Coloma de Farners l'nay 1913 i morí a Barcelona el 1985. La seva adolescència la va passar entre Barcelona i Arenys de Mar, d'on era la seva família. Va estudiar dret i història antiga a la Universitat de Barcelona. Va fer un creuer pel Mediterrani el 1933 on va poder conèixer les mitologies clàssiques que havia estudiat i que influirien en la seva obra. Va escriure en narrativa El doctor RIP (1931), Ariadna al laberint grotesc (1935); també en poesia Cementiri de Sinera (1946), El caminant i el mur (1954); i en teatre Antígona (1955), Primera història d'Esther (1948), entre d’altres.   

Les Roses Recordades

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Comentari:

És com un record que té Salvador Espriu de la seva infantesa d'un dia de Sant Jordi i li pregunta a algú si se'n recorda. I comenta que una dona venia i pronunciava els seus noms i els somreia. Aquest poema l'he escollit entre els altres, perquè m'ha inspirat tendresa. Mostra com la dona porta bondat i deixa tancat a fora el sofriment.

Escultura inspirada en el poema creada per Manuel Cusachs.

VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ

D’un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.

Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.

Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira, 
a la llum, per la plata 
        antiga dels meus versos. 

Comentari:

Mostra com la mort li està arribant, com passa el temps.
  
Obres completes, 1. Poesia, 2a ed., Edicions 62, Barcelona, 1973.