Les Roses Recordades

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Comentari:

És com un record que té Salvador Espriu de la seva infantesa d'un dia de Sant Jordi i li pregunta a algú si se'n recorda. I comenta que una dona venia i pronunciava els seus noms i els somreia. Aquest poema l'he escollit entre els altres, perquè m'ha inspirat tendresa. Mostra com la dona porta bondat i deixa tancat a fora el sofriment.

Escultura inspirada en el poema creada per Manuel Cusachs.