CAP A LES DEUS

Sigues fidel
a les petites coses;
no t’és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l’incert, boirós camí
d’aquesta a l’altra vora.

Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t’obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.

Indesxifrables són
els signes que il.luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.

Comentari:

En la primera estrofa ens parla que encara que el camí sigui incert i no sàpigues que hi ha davant teu has de seguir endavant i ser fidel a les petites coses, coses que no ens donem conta i que deixem passar però a la vegada són les més importants. Em de seguir endavant encara que hi hagi obstacles i no parar-nos mai.

En la segona estrofa ens diu que no tot és durader, sinó tot el contrari (caduques, efímer). Ens diu que les flors o el raig de sol els hi atribuim un gran poder que fa que tot canvii. I et segueix parlan de la mort, que s'apropa i que et porta fins als deus.

I la tercera estrofa és la conclusió de tot el poema, perquè el cant humil és la poesia que interpreta els signes indesxifrables.