Blogia
lplaia

Fernando Pessoa

Fernando Pessoa - Biografia

Fernando Pessoa - Biografia

Fernando Antonio Nogueira Pessoa va néixer a Lisboa el 13 de juny de 1888. El seu pare era cònsol de Durban i Pessoa va estar vivint allà entre 1896 i 1905.  Va estar treballant com a traductor tècnic y els seus primers treballs estan escrits en anglès.

A Lisboa es va matricular l’any 1906 en el Curs Superior de Lletres però o va deixar un any més tard.

E 1914 va començar a escriure els primes poemes de les seves distintes personalitats dins de sí (heterònims).

Va col·laborar en diverses revistes culturals com Orpheu, Atena i O Presença.

L’únic llibre que es va publicar mentre ell vivia era Mensagem, en 1934.

Finalment va morir el 30 de novembre de 1935 a Lisboa amb 47 anys.

Viajar! Perder países! - Fernando Pessoa

Viajar! Perder países! 

¡Viajar! ¡Perder paises!
¡Ser otro constantemente,
Por el alma no tener raices
De vivir viendo solamente!

¡No pertenecer ni a mí!
¡Ir al frente, ir siguiendo
La ausencia de tener un fin,
Y el ansia de conseguirlo!

Viajar así es viaje.
Mas hágolo sin tener de mí
Más que el sueño del pasaje.
El resto es sólo tierra y cielo.
 

Viajar! Perder países!
Ser outro constantemente,
Por a alma não ter raízes
De viver de ver somente! 

Não pertencer nem a mim!
Ir em frente, ir a seguir
A ausência de ter um fim,
E a ânsia de o conseguir! 

Viajar assim é viagem.
Mas faço-o sem ter de meu
Mais que o sonho da passagem.
O resto é só terra e céu.

20-9-1933  

Comentari:En aquest poema anomenat Viajar! Perder países! de Fernando Pessoa ens mostra una manera de viatjar, el que m’encantaria fer a mi. Viatjar i no parar de viatjar mai, no saber ni qui ets, res ni ningú t’atura i seguir sempre cap endavant.

No es mío, no es mío cuanto escribo... - Fernando Pessoa

No es mío, no es mío cuanto escribo... - Fernando Pessoa

No es mío, no es mío cuanto escribo... 

No es mío, no es mío cuanto escribo.
¿A quién lo debo?
¿De quién soy el heraldo nato?
¿Por qué, engañado,
Juzgué ser mío lo que era mío?
¿Quién más me lo dio?
Pero, sea como fuere, si la suerte
Fuera que yo sea la muerte
De otra vida que en mí vive,
Yo, el que estuve
Ilusionado toda esta vida
Aparecida,
		Agradezco al que del polvo que soy
		Me levantó.
		(Y me hizo nube un momento
		Del pensamiento.)
		(Al de quién soy, erguido polvo,
		Sólo símbolo.) 

Comentari:

En aquest poema anomenat No es mío, no es mío cuanto escribo... de Fernando Pessoa ens diu que no és seu tot el que escriu, no sap a qui s’ho deu tot això. Però encara que fos la sort d’una altra vida que viu en ell està agraït. Ens mostra les seves identitats.