Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va néixer el 1929 a Osona, concretament a Roda de Ter i va morir l’11 de novembre de 2003.

Amb 14 anys va començar a treballar al despatx d’una fàbrica de filatura de cotó. Josep Clarà va introduir a Martí i Pol a la poesia. Als 19 va patir una tuberculosi pulmonar on va estar un any de baixa i va aprofitar per llegir i conèixer a Blai Bonet. El 1954 va publicar el seu primer llibre de poesia anomenat Paraules al vent i guanyà el premi Óssa Menor.

En 1956 es va casar amb Dolors Feixas amb qui ha tingut dos fills. Van viure en una casa propietat de la fàbrica on la dona ensenyava a cosir mentre que ell col·laborava amb les revistes Oriflama i Inquietud. A finals dels 60 participà amb el PSUC i traduir una vintena de llibres en francès.

El 1970 se li va diagnosticar esclerosi múltiple. Desprès de dos anys deixà la fàbrica i es va convertir en un pensionista de gran invalidesa. Al 75 s’estabilitza la malaltia i a finals dels 70 va refusar el Premi Nacional proposat per Madrid.

Als seus 49 anys rep un homenatge a la Setmana Santa Popular d’Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC., amb l’assistència de Vicent Andrés Estellés i Pere Quart entre d’altres.

Al 82 rep homenatge de la Universitat de Barcelona i un any desprès li atorguen la Creu de Sant Jordi.

Morí Dolors el 1984 per una llarga malaltia i Martí i Pol es casava per segon cop amb Monserrat Sants. El 1991 va rebre el premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A partir del 1999, la majoria d’ajuntaments catalans aprovaven en els seus Plens la recomanació a les institucions culturals que es presentés la seva candidatura al Premi Nobel de Literatura, el Parlament de Catalunya s’hi afegí al 2000.

Al moment de la seva mort, Miquel Martí i Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut.

“Tinc una llengua tan viva, com les més vives que hi ha”.